Estem davant d'una bona novel·la sobre l'amistat, la traïció i el preu de la lleialtat.
La inoblidable i colpidora història de l'amistat entre dos nens, l' Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d'ells (l'Amir), fill d'un home ric i poderós, i l'altre (en Hassan), un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l'Amir i el seu pare abandonen el país i començen una vida nova a Califòrnia.
Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.
En Hosseini ens torna a fer un retrat-robot de la societat afganesa del segle XX, plena de guerres, invasions i atrocitats (com la que dugueren a terme els talibans al país després de la invasió soviètica).
Una lectura recomanable, però no apta per a "estómacs" literaris massa sensibles donada la cruesa del relat.
Nota : * * * *
Entrades
8 comentaris:
Ai Lluís!!!! Que bo que estàs!!!!
aquest comentari....aquí s'aprofita qualsevol situació!!!el que fa la gana!!!!je, je
enveja potser?????
Hi ha situacions que se't presenten perquè estan escrites en el destí de cadascú!!!
Hi ha moments a la vida que t'has de doblegar a l'evidència!!!!No pots controlar una situació!!!El destí que a vegades sorpren!!!Que bonic!!!!
A vegades les coses no són com ens pensem .... Tenim idees equivocades de les coses!!!
I lo maco que es equivocar-se!!!Aprens més dels errors que de les coses que et surten bé!!!!
Jo penso que si t'equivoques i la cosa no té conseqüències, vale. Però si no és així, quina gràcia!!!!!
Publica un comentari a l'entrada