Schopenhauer : El amor, las mujeres y la muerte

Al principi de cada assaig, Schoppenhauer digué :

Sobre l'amor : "No se trata más que de una cosa muy sencilla : sólo se trata de que cada macho se ayunte con su hembra".



Sobre les dones : "Ya sólo el aspecto de la mujer revela que no está destinada ni a los grandes trabajos de la inteligencia ni a los grandes trabajos materiales. Tiene que obedecer al hombre"

Sobre la vida i la mort : "La individualidad de la mayoría de los hombres es tan miserable y tan insignificante, que nada pierden con la muerte. Exigir la inmortalidad del individuo es querer perpetuar un error hasta el infinito".

I al final de cada assaig, Schoppenhauer conclogué :

Sobre l'amor : "El amor no sólo está en contradicción con las relaciones sociales, sino que también lo está con la naturaleza íntima del individuo, cuando se fija en personas que, fuera de las relaciones sexuales, serían odiadas por su amante, menospreciadas y hasta aborrecidas"

Sobre les dones : "Excepciones parciales y aisladas no cambian las cosas en nada : tomadas en conjunto, las mujeres son y serán las nulidades más cabales e incurables".

Sobre la vida i la mort : "Este mundo es campo de matanza, donde seres ansiosos y atormentados no pueden subsistir más que devorándose los unos a los otros; donde todo animal de rapiña es tumba viva de otros mil, y no se sostiene su vida sino a expensas de una larga serie de martirios; donde la capacidad de sufrir crece en proporción de la inteligencia, y alcanza en el hombre su grado máximo".

Genial, Schoppenhauer!!! Per fi he llegit un llibre amb el qual estic en total desacord des de la primera fins l'última paraula escrita. I encara us diré més : això ja ho sabia prèviament abans de llegir-me el llibre. Així doncs, amiguets i amiguetes, us preguntareu : ¿per què llegeixes, Ribes, un llibre que ja saps que no t'agradarà, amb el qual no hi estaràs d'acord i que no participa de cap de les teves escales de valors?

La resposta és molt senzilla : per ser un bon i veritable destil·lador "universalis". M'explico. Quan hom vol ser un autèntic destil·lador de la quintaessència de les coses (humil propòsit del que us parla) cal destil·lar a vegades flors meravelloses com ara roses, orquídees, farigola, romaní, etc... però a vegades, cal també destil·lar les males herbes per tal de conèixer-les.

El llibre de Schoppenhauer és una mala herba, però que cal destil·lar a fi i efecte de conèixer-la, perquè només el coneixement ens permet saber, opinar i, si cal, criticar el que hem destil·lat.

Ara ja puc afirmar amb coneixement de causa que Schoppenhauer era un misògin repugnant, un acòlit del pessimisme més radical i hom qui no creia en l'amor. És a dir, un paio posicionat a l'extrem contrari de les meves creences i escales de valors. Au va, Schoppenhauer!!!!

Sabeu que us dic amiguets i amiguetes : "no hi ha camí vers l'hedonisme. L'hedonisme és el camí  vers tot"

Carpe diem!!!!!

El meu poble.... Fontscaldes

La meva pàgina web artística

http://community.webshots.com/user/lluisribes

Assumptes militars i bèl·lics

La que tradicionalment és considerada com la guerra més breu de la història succeí el 27 d'agost de 1896 i enfrontà la Gran Bretanya i el que, en aquell temps, era un sultanat dependent d'aquest país : Zanzíbar. La guerra fou declarada a les 9:02 del matí i finalitzà 38 minuts després, a les 9:40.

Khaled Hosseini : El caçador d'estels

Estem davant d'una bona novel·la sobre l'amistat, la traïció i el preu de la lleialtat.

La inoblidable i colpidora història de l'amistat entre dos nens, l' Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d'ells (l'Amir), fill d'un home ric i poderós, i l'altre (en Hassan), un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l'Amir i el seu pare abandonen el país i començen una vida nova a Califòrnia.

Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.

En Hosseini ens torna a fer un retrat-robot de la societat afganesa del segle XX, plena de guerres, invasions i atrocitats (com la que dugueren a terme els talibans al país després de la invasió soviètica).

Una lectura recomanable, però no apta per a "estómacs" literaris massa sensibles donada la cruesa del relat.

Nota : * * * *

Mil Sols esplèndids, de Khaled Hosseini

Khaled Hosseini va néixer a Kabul. Quan tenia onze anys la seva família es va traslladar temporalment a París, però el cop d'Estat comunista i la invasió soviètica a l'Afganistan els van forçar a demanar asil polític als Estats Units. A Califòrnia, es va graduar en biologia, al mateix temps que va iniciar-se en la literatura. Actualment, Hosseini col·labora amb l'Agència de Refugiats de les Nacions Unides.

La novel·la ens explica l'excepcional història d'una amistat i d'un amor indestructibles durant tres dècades de la història d'Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra endèmica en aquest país. L'amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, i d'un amor que sobreviu a totes les adversitats més colpidores : a la invasió soviètica, la guerra civil afgana, els talibans tan temuts i l'arribada nord-americana com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat i, en últim terme, per sobreviure.

Un relat realment colpidor del que van haver de passar les dones en aquest país i que ens fa veure que les dones, potser, van endur-se la pitjor part de la història transbalsada d'aquest país durant 30 anys. Un relat molt recomanable.

Nota : * * * * * * *

Invisible, de Paul auster

Nova York, dècada dels anys 60 del segle XX : Adam Walker, un  jove aspirant a poeta, estudiant de la universitat de Columbia, coneix casualment en una festa un enigmàtic professor francès, Rudolf Born, i la seva seductora parella, Margot. Aquest encontre inicial es convertirà en un triangle pervers i, amb poc temps, desembocarà en un inesperat assassinat virulent que canviarà el curs de la seva vida.

Aquesta pertorbadora experiència de joventut de l'Adam, els seus primers aprenentatges sobre els misteris de la vida (hi ha vicis, obssessions, violència, i força sexe), són el fil conductor de la novel·la. Una història que, explicada per tres narradors diferents, viatja en el temps entre 1967 i 2007 i se situa en llocs tan diversos com Nova York, París o una remota illa caribenya i en la qual Paul Auster ens porta explícitament per la frontera entre realitat i ficció.

Es tracta d'una novel·la apassionada i que revela alguns secrets força provocadors. Si hagués de trobar-hi una pega, seria el final de llibre. Sembla com si Auster no sabés ben bé com acabar-la. Però, llegiu i jutgeu vosaltres mateixos.

Nota : * * * * *