Umbero Eco : El péndulo de Foucault

Ha calgut que em llegeixi només dos llibres d'Eco (La isla de día antes y El péndulo de Foucault) per comprovar que aquest home és un geni. Un geni de no dir absolutament res en 820 pàgines que té el llibre del péndulo de Foucault. Eco ens atiborra amb un empatx de dades i referències judeo-masonico-templaries-feixistes-sectàries-etc, etc, etc. però l'argument del llibre és igual a zero. Quin pal de llibre!!!!!

Si el que volia era demotrar-nos la seva erudició sobre temes esotèrics, podia escriure una tesis doctoral però, per Déu, que no faci una novela que no té ni argument ni tan sols l'esquema bàsic d'introducció, nus i desenllaç. Patètic, trist, avorrit i molt i molt pesat aquest llibre. No el recomanaria ni al meu pitjor enemic. Ara bé, si el que voleu és avorrir-vos com una ostra i llegir un llibre sense argument consistent, aquest és el vostre llibre. Si, en canvi, desitjeu passar una bona estona llegint, no agafeu mai aquest totxo infumable. Ribes dixit. 

Nota : *

Plató : Apologia de Sòcrates. Critó

"A mi la mort, us ho dic clarament, tant se me'n dóna, però, en canvi, em preocupa moltíssim fer alguna cosa injusta o impia".

Aquesta és una de les frases de Sòcrates en el judici contra la seva persona que es portà a terme a Atenes el segle V a.C. Com voleu que una persona que diu frases com aquesta no sigui un referent per a mi? Tots tenim els nostres ídols, icones i d'altres persones a les quals admirem per diferents motius. Jo, haig de reconèixer que tinc una especial predilecció per la persona de Sòcrates. Un paio que va preferir morir a renunciar als seus ideals, que ensenyava a canvi de res i que fou considerat per l'oracle de Delfos com l'home mé savi de moment (ell deia "només sé que no sé res") es converteix per sempre més en una icona de referència per a mi (pobre mortal).

El llibre s'estructura en tres parts ben diferenciades. La primea està formada per la defensa que Sòcrates fa contra els seus acusadors. Lasegona conté la contrapoposta de la pena de mort que li fou assignada a petició de Melet. La tercera part, després de ser condemnat definitivament a mort, és una reflexió inspirada sobre el sentit de la mort.

En Critó, en canvi, Plató ens narra la negativa de Sòcrates de fugir de la presó mitjançant l'ajuda dels seus amics i deixebles.

És una lectura super-recomanable per a tothom per tal de copsar que al llarg de la història hi ha hagut personatges amb un parell d'ous i amb valors irrenunciables. Sòcrates en fou un d'ells, potser el primer.

Nota : * * * * * *