El día que Nietzsche lloró

“El día que Nietzsche lloró" és, al meu entendre, una novel·la acceptablement ben escrita. Si bé m'és impossible concordar amb Nietzsche en diversos aspectes de la seva filosofia, és realment inevitable negar el seu brillant intel·lecte. Era un veritable poeta, un lluitador innat. Les seves paraules, com bé ens permet apreciar Irvin D. Yalom, són senzilla i meravellosament belles. És innegable, també, que moltes de les seves afirmacions inciten a la reflexió. Quant al tema de les dones, no va saber adonar-se que la seva atroç experiència tant amb Lou Salomé com amb la seva mare i la seva germana, no eren motiu per a menysprear a tot el sexe. El títol de la novel·la, en si, ens presenta l'atractiu contrast entre un home suposadament dur i fort, i un sentiment erròniament associat per tots amb la debilitat : el plor. És al final del llibre on aprenem que tots, en el fons, tenim una debilitat. Tots, en el fons, vam reprimir aquells sentiments pels quals temem que ens rebutgin. I, el que és més important, tots, en el fons, estem necessitats de companyia. És la utilització de personatges reals el que ens fa comprendre, amb major claredat, que això no és cosa de ficció sinó també un fet real, una mica que bé podria haver succeït a qualsevol de nosaltres. Ens ensenya que la desesperació pot atacar fins i tot a la persona més inesperada, com pot ser Josef Breuer – home reeixit i ric, de vida envejada per tots – i Friedrich Nietzsche – en aparença poc inclinat a tot contacte humà. Tots, com Breuer i Nietzsche, hem construït una muralla d'aparent estabilitat per a ocultar el que sentim, una cosa que tard o d'hora ens durà, com a ambdós personatges, a la desesperació més insuportable. He de suposar, ja des d'un punt de vista molt més personal, que un dels principals factors que va dur a Nietzsche a la demència va ser sens dubte el seu aïllament total de tot ésser humà. Admeto, no obstant això, que la meva opinió bé pot estar allunyada de la veritable intenció de la novel·la, però no hi ha res, per a mi, com poder trobar un significat reconfortant en una novel·la tan ben escrita. I és que hem de comprendre que, abans de res, ningú roman immune al dolor, ja que tots som humans… "massa humans".