Schopenhauer : El amor, las mujeres y la muerte

Al principi de cada assaig, Schoppenhauer digué :

Sobre l'amor : "No se trata más que de una cosa muy sencilla : sólo se trata de que cada macho se ayunte con su hembra".



Sobre les dones : "Ya sólo el aspecto de la mujer revela que no está destinada ni a los grandes trabajos de la inteligencia ni a los grandes trabajos materiales. Tiene que obedecer al hombre"

Sobre la vida i la mort : "La individualidad de la mayoría de los hombres es tan miserable y tan insignificante, que nada pierden con la muerte. Exigir la inmortalidad del individuo es querer perpetuar un error hasta el infinito".

I al final de cada assaig, Schoppenhauer conclogué :

Sobre l'amor : "El amor no sólo está en contradicción con las relaciones sociales, sino que también lo está con la naturaleza íntima del individuo, cuando se fija en personas que, fuera de las relaciones sexuales, serían odiadas por su amante, menospreciadas y hasta aborrecidas"

Sobre les dones : "Excepciones parciales y aisladas no cambian las cosas en nada : tomadas en conjunto, las mujeres son y serán las nulidades más cabales e incurables".

Sobre la vida i la mort : "Este mundo es campo de matanza, donde seres ansiosos y atormentados no pueden subsistir más que devorándose los unos a los otros; donde todo animal de rapiña es tumba viva de otros mil, y no se sostiene su vida sino a expensas de una larga serie de martirios; donde la capacidad de sufrir crece en proporción de la inteligencia, y alcanza en el hombre su grado máximo".

Genial, Schoppenhauer!!! Per fi he llegit un llibre amb el qual estic en total desacord des de la primera fins l'última paraula escrita. I encara us diré més : això ja ho sabia prèviament abans de llegir-me el llibre. Així doncs, amiguets i amiguetes, us preguntareu : ¿per què llegeixes, Ribes, un llibre que ja saps que no t'agradarà, amb el qual no hi estaràs d'acord i que no participa de cap de les teves escales de valors?

La resposta és molt senzilla : per ser un bon i veritable destil·lador "universalis". M'explico. Quan hom vol ser un autèntic destil·lador de la quintaessència de les coses (humil propòsit del que us parla) cal destil·lar a vegades flors meravelloses com ara roses, orquídees, farigola, romaní, etc... però a vegades, cal també destil·lar les males herbes per tal de conèixer-les.

El llibre de Schoppenhauer és una mala herba, però que cal destil·lar a fi i efecte de conèixer-la, perquè només el coneixement ens permet saber, opinar i, si cal, criticar el que hem destil·lat.

Ara ja puc afirmar amb coneixement de causa que Schoppenhauer era un misògin repugnant, un acòlit del pessimisme més radical i hom qui no creia en l'amor. És a dir, un paio posicionat a l'extrem contrari de les meves creences i escales de valors. Au va, Schoppenhauer!!!!

Sabeu que us dic amiguets i amiguetes : "no hi ha camí vers l'hedonisme. L'hedonisme és el camí  vers tot"

Carpe diem!!!!!